Moció per a la instal·lació de llambordines o plaques Stolperstein

S'instalaran en record a les persones de Sant Quirze de Besora deportades als camps de concentració nazis

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El foment de la memòria històrica és important com a eina de dignificació i record per a les persones que han sigut víctimes de guerres, pogroms o persecucions diverses per raons ètniques, ideològiques, religioses o de qualsevol tipus. Alhora, i més enllà del record necessari, crear espais de memòria és imprescindible per fer pedagogia dels valors de la pau, de la tolerància i del respecte entre les generacions més joves.

A Catalunya i també a Sant Quirze de Besora, en els darrers anys, s’ha començat a realitzar una tasca exemplar pel que fa al període de la guerra civil i de la postguerra, que és un dels episodis més rellevants de la nostra història recent. Tanmateix, avui volem portar a col·lació un altre element potser menys conegut, però no per això inexistent: el dels santquirzencs i santquirzenques morts o empresonats als camps nazis durant la segona guerra mundial.
Concretament, proposem instal·lar plaques o llambordes de memòria, també anomenats Stolpersteine, una idea importada d’Alemanya que va començar a desenvolupar l’artista Gunter Demnig l’any 1992. El 16 de desembre d’aquell any, Demning va col·locar el primer llambordí davant de l’ajuntament de Colònia com a homenatge als gitanos deportats als camps d’extermini nazis. L’any 1993 va iniciar un projecte adreçat a fomentar la memòria de víctimes del nazisme arreu del món. Els Stolpersteine estan fets de formigó de 10 cm per 10 cm i estan coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona que va ser víctima del nazisme.

El seu objectiu és aturar al vianant -de fet, també es coneixen com a pedres de topada- i fer-lo pensar en la persona empresonada, desapareguda, assassinada, torturada. Hi ha un llambordí únic per a cada persona, i així molts cops podem trobar tres, quatre o més llambordins junts, corresponents als membres d’una mateixa família assassinats pels feixistes. Des de l'inici del projecte el 1993, s’han instal·lat més de 50.000 llambordins a nou països d'Europa: Alemanya, Àustria, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia, Noruega i també aquí, a casa nostra. En pocs anys ha esdevingut el memorial més llarg del món. La primera pedra a la península ibèrica es va posar el 2015 a Navàs, i també s’han instal·lat a Sabadell, Igualada, Manresa, Girona, Navàs i Cervera. Al seu torn, l’any 2012 es creà una aplicació i una web on es recull la ubicació de les diferents llambordes amb la història de tots els assassinats.
No només, però, es ret homenatge a les persones assassinades, sinó també als supervivents, incloent-hi persones que van poder exiliar-se i refugiar-se en altres països. També recuperen la memòria d’aquelles persones que, davant el destí que els esperava, decidiren suïcidar-se. D’aquesta manera i d’una forma simbòlica, els stolpersteine reuneixen a les famílies o grups de persones separades per la deportació.

Un estudi del Departament d'Interior i Relacions Institucionals del Govern català, de la Universitat Pompeu Fabra i de l'entitat Amical Mauthausen, eleva a 8.964 el nombre de deportats republicans als camps nazis. D’aquests, 7.347 van estar internats a Mauthausen, 751 a Dachau, i 638 a Buchenwald. La resta es va repartir entre d'altres camps com Neuengamme, Flossenbürg i Ravensbrück. El 59% dels deportats va morir i el 4% es van donar per desapareguts. Un 37% van ser alliberats, encara que en l'actualitat, per qüestions d'edat, la gran majoria de persones que van estar als camps van morir. Un 22% dels deportats eren catalans.

De moment hem localitzat tres santquirzencs, una persona de Montesquiu i una altra persona que tot i que no fou veí si ho foren la seva dona i el seu fill quan tornaren de França el 1941.
Són les següents:

- Marià Olea Babon internat a Mauthaussen i a Gusen on va morir
- Agustí Oles Babon, internat a Mauthausen i Gusen on va morir
- Pascual Ansaldo Ubierga internat a Mauthausen i Steir on va morir
- Josep Garcia Ponce internat a Mauthasen i traslladat a gusen on va morir
- Jeroni Surinyac Serrat, veí de Montesquiu, internat a Mauthausen i tralladat a Gusen on va morir

Creiem que l’execució d’aquesta moció ha d’anar acompanyada, també, d’una tasca de recerca per localitzar, si fos el cas, més víctimes dels camps de concentració nazis.

Doncs bé, Sant Quirze no pot restar al marge d’aquest homenatge als deportats del nostre poble. Cal recordar perquè no es torni a produir un horror com aquest. I cal homenatjar als que varen donar la seva vida per la llibertat de totes i de tots. Per això proposem la instal·lació d’aquestes llambordes i, també, plantegem que siguin una eina pedagògica per a les noves generacions.
Per tots aquests motius, el grup d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora  proposa d’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Que es faci un cens dels ciutadans deportats en els camps d’extermini nazi.
Segon. Que es contacti amb l’artista corresponent a fi de realitzar i col·locar les llambordes.
Tercer. Que es facin activitats entre els i les escolars per recordar-los i educar-los en el respecte a la vida i el rebuig a qualsevol ideologia totalitària.
Quart. Que s’iniciï un programa d’estudi i treball sobre la temàtica que ens ocupa per a les escoles i instituts del municipi, i que s’habiliti una dotació econòmica a tal efecte.
Cinquè. Comunicar aquest acord a les entitats municipalistes i als grups polítics al Parlament de Catalunya.

 
Sant Quirze de Besora, 21  de  març de 2018
Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya